Història del Festival u22 cinema joves de Barcelona
El Festival u22 és el festival de curtmetratges joves de Barcelona. Va néixer l’any 2018 com una iniciativa del cineasta Marc Esquirol, qui, a partir de dues comunitats digitals creades a Instagram (EsquirolActors i EsquirolConnecta), va detectar la necessitat de crear un espai físic on les persones joves poguessin mostrar la seva obra, connectar-se i formar-se col·lectivament. Aquestes plataformes, que havien crescut ràpidament entre estudiants de l’ESCAC, la UPF i altres centres, servien per trobar actors, col·laboradors i equips de rodatge, però mancava un espai real per compartir projectes i idees. Així va sorgir el Festival u22: com un punt de trobada, una celebració col·lectiva i una finestra de projecció.
El Festival u22 és un espai singular dedicat al cinema jove emergent, impulsat i liderat per joves d’entre 18 i 25 anys. Des dels seus inicis, ha apostat per una programació valenta i compromesa amb les mirades joves, donant visibilitat a curtmetratges creats per cineastes de fins a 22 anys i per estudiants universitaris. Mitjançant una estructura rotativa i horitzontal, l’u22 promou el pensament crític, la inclusió, la sostenibilitat i l’ocupació juvenil, construint una comunitat audiovisual diversa i activa.
A més de la seva secció competitiva —amb curtmetratges seleccionats per convocatòria oberta— el festival ofereix activitats com les Jornades Professionals, les Retrospectives Joves, les sessions especials i l’u22 LAB, un laboratori de guió que connecta joves creadors amb professionals del sector. Aquest conjunt d’accions consolida l’u22 com un espai de formació, visibilització i empoderament dins el sector audiovisual.
La primera edició es va celebrar a l’Auditori del MACBA amb entrada gratuïta i en una sola jornada, reunint més de 500 espectadors. Va ser una edició fundacional, concebuda com un acte de resistència cultural i de confiança en el talent jove, organitzada de forma totalment autogestionada i sense cap suport institucional. Amb el suport clau de Tonina Cerdà, aleshores Cap de Programes Públics del MACBA, va ser dirigida per Marc Esquirol amb la coordinació de Miquel Vázquez Rius. Oriol Tarragó va donar suport i va ser jurat fins a la sisena edició. També hi va col·laborar Agustí Argelich, referent en la promoció del curtmetratge a Catalunya i Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Sense equip tècnic contractat i només amb un petit grup de voluntaris, es va impulsar un festival viu i amb identitat pròpia. El curt guanyador va ser Jesus is B(l)ack, de Nitya López. També hi van destacar Marc Vadillo, Pau Bosch, Berta Galvany i Carles Abad Tent.
La segona edició (2020) havia de créixer i s’havia preparat amb el MACBA, el Museu Picasso, el Zumzeig, l’Institut Français i l’Institut Polonès de Cultura. Però la pandèmia va obligar a repensar el format: es va fer íntegrament en línia a través d’Instagram, publicant els curts a Reels durant unes hores. El resultat va ser sorprenent: més de 100.000 visualitzacions, un gran impacte entre el públic jove i un format efímer d’exhibició que es va percebre com innovador. El curt guanyador va ser Mareas Ocultas, de Mònica Cambra.
La tercera edició (2021) va suposar l’inici d’una nova etapa per al festival, marcada per l’aliança amb la Fundació Joan Miró, que des d’aleshores n’és la seu principal i coproductora. Aquesta col·laboració va ser possible gràcies a l’impuls de Jordi Joan Clavero, aleshores Cap de Programes Públics, i de Marko Daniel, actual director de la Fundació, dues figures clau per al desenvolupament i consolidació del festival, tant per la seva aposta personal com per la voluntat institucional de donar suport a les mirades joves. Aquesta tercera edició va representar un salt qualitatiu, amb la incorporació de Jordi Sanz Angrill a la direcció, que hi va aportar una mirada més pròpia del circuit de festivals. La programació es va ampliar amb llargmetratges, curtmetratges, tallers i retrospectives. Amb projeccions també al Museu Picasso i al Zumzeig, el festival es va estendre a cinc dies i va reunir 965 espectadors presencials. El curt guanyador va ser Hacerse el muerto, de David Bustos, amb finalistes destacats com Marleni, no Marlen, de Carmen Aumedes; Club Silencio, d’Irene Albanell, Le coeur vide d’Emmanuel Mayemba; i Solsticio de verano, de Carlota González. També es van dedicar retrospectives a Nitya López i Julu Martínez.
La quarta (2022) i cinquena edició van consolidar el Festival u22, amb la Fundació Joan Miró com a seu única i un suport institucional més estable. Amb el lideratge compartit de Marc Esquirol i Jordi Sanz, el festival es va integrar com a activitat interna de la Fundació i es va formalitzar un nou conveni de coproducció. Es van obrir convocatòries públiques per ampliar l’equip, captar nous patrocinadors i enriquir la programació amb activitats paral·leles. La quarta edició va comptar amb 1.945 espectadors i va premiar Entreterrestres, de Lucas Parra. També hi van destacar Baserria hartu du gaitzak, d’Ekaitz Vertiz, Les Tres Gràcies, de Lena Castell, i Ella i jo, de Jaume Claret Muxart i els curtmetratges de Blanca Camell Gal·lí. Les retrospectives es van dedicar a David Moragas, Chema García Ibarra i Elena López Riera. La cinquena edició va assolir els 2.089 assistents. El curtmetratge guanyador va ser Cleo vendrá esta noche, d’Aitana Ahrens, amb finalistes destacats com Provocadora, d’Èlia Lorente, La herida luminosa, de Christian Avilés, i Bibis de 14, de Lara Sánchez. Cosas que no van a morir, de Manuela Gutiérrez i La Querencia de Gavardiel Díaz · Musidora Escobar i Muerte en Torrevieja d’Adriana Arratia, també van tenir un gran impacte. Es van dedicar retrospectives a Carlos Marquès-Marcet, Belén Funes i Marc Ferrer. El suport de l’ICEC va ser fonamental per a la consolidació i expansió del projecte, gràcies al compromís de Francisco Vargas Echeverría, director de l’Àrea de l’Audiovisual, i de Carme Puig, coordinadora d’aquell moment, dues figures clau en el desenvolupament i sosteniment dels festivals de cinema a Catalunya. D’aquesta etapa també destacar la relació amb FILMIN, dimensió digital del projecte amb Elodie Mellado com a responsable per la part de FILMIN.
L’any 2024, la sisena edició va suposar un nou punt d’inflexió: es va activar un model de direcció rotatiu amb una durada màxima de tres anys per garantir que el festival romangués en mans joves. Va ser la primera edició sense direcció directa del fundador, amb Jordi Sanz com a director i Marta del Hoyo com a coordinadora. El festival va assolir els 2.413 espectadors presencials i 3.419 a Filmin. Es va crear l’u22 LAB, dirigit per Arnau Vilaró, i es va institucionalitzar la Jornada Professional, també liderada per ell. El curt guanyador va ser Corre o vento, de Paula Fuentes i Guillermo Carrera, amb finalistes com Cura Sana de Lucía G. Romero, Trenc d’Alba d’Anna Llargués i Si pogués sostenir-me com ho fan els arbres de Laura Valenzuela i Ainhoa Díaz. Bona nit, Rambles va rebre premi de FILMIN. Els curtmetratges Las Mechitas de Raúl Villalba, Hoy me siento triste pero mañana la veré de Pau Peidro i Alejandra Sánchez. El guanyador del LAB va ser Pell morta d’Oriol Serra. Va destacar la presència d’una retrospectiva jove amb Ulrich Seidl, Marwa Arsanios, Virginia García del Pino, León Siminiani i Meritxell Colell. També es va celebrar el 20è aniversari d’A Bao A Qu.
La setena edició, prevista per al setembre de 2025, inaugura un nou cicle amb una direcció compartida per tres joves amb trajectòries sòlides: Marina Miyar (ESCAC, programadora entre Xcèntric i la Filmoteca), Marta del Hoyo (coordinadora del festival els darrers anys) i Marina Zubiaur (amb experiència en producció i vinculada a DocsBarcelona). Aquest nou equip assumeix el relleu amb voluntat de mantenir l’esperit col·lectiu, la mirada jove i l’arrelament barceloní. Hi haurà retrospectiva a Blanca Balletbó, direcció del LAB per Alba Cros i jurat amb Marc Camardons, cineasta amb més curts projectats a l’u22 fins la data. Aquesta etapa reafirma el compromís amb la Fundació Joan Miró, amb la continuïtat del conveni de coproducció sota la direcció de Marko Daniel, direcció artística d’Ana Ara i la nova Cap de Programes Públics, Anna Manubens. Jordi Sanz i Marc Esquirol continuen implicats per garantir la transmissió del coneixement i la sostenibilitat del projecte.
El Festival u22 es defineix per estar organitzat per joves i per a joves, però, sobretot, des de la joventut. Manté una estructura rotativa que facilita el relleu i l’aprenentatge i posa la creació audiovisual al centre com a eina de pensament crític i de comunitat. Ha superat els 7.750 espectadors, el 80% dels quals menors de 29 anys. Ha col·laborat amb festivals com NUFF (Noruega), Horizon (França) o Ca’ Foscari (Venècia), i ha portat curtmetratges catalans a l’estranger. Un dels espais clau és la secció Retrospectives Joves, que recupera els primers treballs de cineastes avui consolidats. Hi han participat noms com Elena López Riera, Carlos Marquès-Marcet, David Moragas, Ulrich Seidl, Marc Ferrer, Belén Funes i Chema García Ibarra.
També cal destacar la feina i dedicació de moltes altres persones que han estat fonamentals per fer créixer i professionalitzar el festival al llarg dels anys. Les coordinadores i responsables de gestió econòmica Andrea Cuevas i Irene Machín han tingut un paper clau en l’organització interna del projecte. L’actual cap de premsa, Daniel Grandes, i la responsable de selecció i programació, Marina Fu, han contribuït decisivament a l’impuls comunicatiu i curatoriat del festival. El cap d’Activitats Paral·leles Enrique Perales va facilitar la presència de Chema García Ibarra, i Pau Berlanga va fer possible la visita d’Ulrich Seidl a la sisena edició. La tasca dels coordinadors Júlia Felius, Miguel A. Ferreiro i Mor G. Dolcet ha estat essencial en la logística i dinamització de les activitats. També Jana Borja i Pau Codina per crear la imatge vigent del Festival. A més, cal reconèixer les icòniques cares del festival a xarxes, Marta Botet i Emma Soler, que han estat una part vital de l’esperit i la identitat del festival durant diverses edicions.
Al llarg dels anys, han format part del jurat destacats noms de l’àmbit cinematogràfic i cultural com Ariadna Ribas, Chema García Ibarra, Zaida Carmona, Laura Jou, Pau Faus, Blanca Arias, Iñaki Mur, Julu Martínez, Martí Melción, Mariona Borrull, Belén Funes, Irene Moray, Oriol Tarragó i Jaume Claret Muxart.
Actualment, el festival forma part de la programació interna de la Fundació Joan Miró, amb un conveni de coproducció que regula calendaris, logística, exclusivitat d’espais, comunicació conjunta i aportació econòmica. L’organització recau en l’Associació Letto – Festival u22, una entitat sense ànim de lucre formada per joves professionals del cinema i la gestió cultural.
L’objectiu del festival es manté fidel des del primer dia: crear oportunitats de visibilitat i inserció per a nous talents, fomentar el pensament crític, posar en valor el cinema com a eina de transformació social i consolidar Barcelona com a capital del cinema jove.